Una gran bastida cobreix ja la façana de la Sala Muncunill, a la plaça Didó. És la mostra evident que ja han començat les obres, programades per l’Ajuntament, per reparar la impermeabilització de la coberta de la Sala Muncunill i les seves llanternes. Abans de començar la part més visible de les sobres es van fer al juliol treballs previs i proves de materials.
El projecte s’ha dividit en dues fases per la complexitat dels treballs a desenvolupar i per no interferir amb l’activitat de la sala. Els treballs es desenvoluparan en els períodes en què no hi hagi exposicions a l’edifici.
Les obres que estan a punt de començar constitueixen la primera fase del projecte i inclouen diferents actuacions. Es farà la neteja de la coberta i la substitució de les peces trencades o en mal estat de conservació i rejuntat de la mateixa. També es substituiran els vidres que tanquen les llanternes per uns plafons translúcids que recuperin la imatge de les obertures originals. Es col·locaran exutoris per garantir una correcta ventilació de l’espai. A més també s’aplicarà un producte impermeable transparent en la superfície de la coberta per garantir-ne l’estanqueïtat.
Les obres s’han adjudicat a l’empresa BSO Baldó Serveis i Obres sota un pressupost de poc més de 220 mil euros. La previsió és que estiguin acabades abans de final d’any.
Aquest projecte de rehabilitació i conservació es suma a les diferents intervencions emmarcades dins el programa d’actuacions de manteniment i rehabilitació del patrimoni de la ciutat per preservar-lo i, al mateix temps, potenciar-lo. És el cas de les actuacions que s’han fet els darrers anys a la Casa Alegre de Sagrera, la coberta de la Masia Freixa o el Condicionament Terrassenc, entre d’altres.
La Sala Muncunill, situada a la Plaça Didó, és la quadra o sala de tints de l’antic Vapor Amat (conegut també com a Ca l’Izard) un complex fabril de l’últim terç del segle XIX. L’arquitecte Lluís Muncunill va ser l’encarregat de construir la nau que es conserva en l’actualitat i que l’Ajuntament va remodelar com a sala d’exposicions el 1986, un cop enderrocada la fàbrica.
La nau que allotja la sala d’exposicions municipal és una construcció de planta rectangular dividida en dues parts longitudinals, separades entre elles per pilars de ferro colat que sostenen setze voltes de maó pla. En aquest espai, Lluís Muncunill va experimentar l’obertura de llanternes damunt les voltes. D’aquesta manera, l’arquitecte dotava la nau d’uns elements que proporcionaven alhora il·luminació i ventilació.
